29 de gener 2009

Personatges: Ernest Maragall

Hi ha gent que és al món per a destruir la vida, hi ha gent que es vanagloria del que arriben a ser (encara que després queden arraconats per sempre més. Bé, posem-hi quatre medalles per complir per part d'un govern del seu mateix color i del seu mateix "pensament"), hi ha gent que es desfà per dir tonteries (que no sabem si ell mateix sap que ho són per molt que li diguin), hi ha gent... i hi ha monstres.
Ara posem-nos-hi: hi ha països que demanen voluntaris per fer de "docents", hi ha països que ja estan farts de tanta tonteria... No, encara no és el nostre, però ho podria ser.
La paternitat i maternitat d'avui en dia es mou en el mateix àmbit d'estupidesa (què, si no, permetria a un governant dir tantes animalades i legislar amb la punta...?): els/les nostres fills/filles com més juguin millor, com menys els demanin millor, com més els distreguin millor... I, és clar, millor que passin moltes hores a les escoles, no a les llars familiars... I... ai las!... el món es capgira lentament, gent sense hàbits, gent sense coneixements, gent... sense ben poca cosa van prenent el poder i van creixent en l'estupidesa. On som els que vam a aprendre a llegir als tres anys? Som molts... ¿pensem també que és un maig del 68 que queda en el no-res?
Mentrestant, romanem vençuts pels governants que fan i desfan com a la font de Vilafant. I ens ho creiem. Quan als altres páïsos pensen a reformar, aquí en empitjorar. Els mestres mal vistos per una propaganda falsa: que els ho preguntin a aquells que no s'ho creuen.
¿Quan despertarem? Mentrestant: aixequem les llances en contra d'aquells que no volen el bé, d'aquells que es podreixen de diners mentre llencen per les escales el futur d'un país. ¡Pares, mares, aixequeu llances... no per a vosaltres sinó per als vostres fills i filles que s'ho mereixen i fa molts anys que viuen en la precarietat de coneixements! (I no és culpa de poca preparació dels docents... la poca preparació la tenen els de dalt... pitjor cec és qui no vol veure!) ¡Societat, no deixeu que us prenguin el pèl amb quatre frases fetes en una LEC! No és una batalla dels mestres, és una batalla de tots i de totes. ¡Sí, és temps de sega... perquè ens declaren guerra!

1 comentari:

Jordi ha dit...

Aquest escrit no està il·lustrat amb cap fotografia perquè el personatge no s'ho mereix. Baixeu una mica més la pàgina i el veureu amb cara de plenes facultats... ehem!... deixem-ho.