

Tapís(1982) és una magnífica obra i, alhora, un exercici poètic. Consta de dues parts: "Escenes del tapís: memòries de Teseu" que és la part musicada i "Destrucció del tapís". En la primera creixem d'un sonet en versos bisíl·labs a un sonet en versos de disset síl·labes; a la segona part assistim al fet invers: de quinze síl·labes arribem a un últim sonet de versos trisíl·labs. Teseu, Ariadna i el Minotaure, Ícar, el jo poètic, es configuren en un poemari magnífic de paraules mesurades, mític, amb mots trobats en el fons de la raó matemàtica i de l'estructura lingüística més bella.
Dimecres, davant del públic, es llegiran de nou amb música i es convertiran en paraules dites, creant, precisament això: un tapís del segle XX elaborat de nou en ple segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada