Personatges: funcionaris

Fa uns dies llegia que els docents renunciem inconscientment a la nostra condició de funcionaris (diuen que tots som iguals: substituts, interins i funcionaris -provisionals, definitius o catedràtics. La veritat és que a mi se me'n fot qui sigui què, però hi ha a alguns que no, i a uns altres que tampoc -passen substituts, interins per sobre de funcionaris i catedràtics...). O sigui que a mi em sembla bé que hi renunciem perquè ens hi fan renunciar. Al capdavall, els dels despatxos foten els que els dóna la "reialíssima" gana. (L'adjectiu està escrit en homenatge als d'ERC que regentaren durant un temps la corona d'educació. Déu els guardi molts anys! Visquin els reis del mambo!).

Deixant, doncs, aquest assumpte resolt, ¿qui vol ser què?... Deixem-ho clar: els docents d'educació estaran exempts del títol de funcionaris en aquest post.

Tornem, doncs, als despatxos on s'hi recreen cossos i ànimes com en corts que es rebolquen entre documents fent ppss (l'última s és la del plural). En el cas d'educació envien els docents on se'ls en fot, passant absolutament de tot (bonica rima, ehem...), amb la llei a la mà, tot oblidant les persones.

Exactament com fan els de dalt, rebolcar-se en les lleis que promulguen oblidant els educands i educandes. (Fot-los, Ernest, que encara no aprenen, i si hi ets tu encara menys!).