16 de febrer 2009

Un desig i un acompliment

M'agradaria tant que escrivíssiu comentaris... És que qualsevulla opinió està feta per a opinar... Jo ja acabo de parlar d'Educació. Ja ho veieu: on no n'hi ha no en raja..., no hi ha res a fer..., mentre aquests manin..., mentre aquells manin.... Com la qüestió està precisament en ignorar pedagogs i psicopedagogs que són els primers que van ser enganyats per la misèria de la reforma, vaig a callar. No hi ha res a fer, mentre tots aquests manin. Aquest és l'acompliment: he acabat, no parlaré més d'educació. A aprendre pel cul! No, no, volia dir: a prendre pel cul!