Mentre em prenia una Voll-Damm he sentit com unes padrines (àvies, senyores grans, senyores endinsades en la tercera edat...) es plantejaven el sentit de la vida. I jo em deia mentre em prenia un altre glop de cervesa: tan grans i encara estan així? Els agafarà la mort i encara es continuaran interrogant.
1 comentari:
Potser fins ara no s'han tingut la confiança de parlar-ne lliurement... o potser fins ara no els ha tremolat allò que tenien assumit.
De tota manera, preguntar-se l'essència... és viure!
Publica un comentari a l'entrada