16 de març 2009

La secta de l'església catòlica

Sí. Sempre he pensat que la definició de secta és tot allò que va en contra de la humanitat. És clar que vivim temps que van molt ràpids, massa ràpids, i de vegades no sabem com reaccionar. La veritat, però, és que la prudència, en aquests casos, és una bona amiga.
Quan hom llegeix que l'església i sectors conservadors van en contra de l'avortament (tot en la seva justa mesura) hom pensa que és un criteri, una manera de pensar. Quan hom llegeix que van en contra de l'homosexualitat, hom pensa que potser no estan ben acabats; però quan hom llegeix, com hom va llegir als diaris del 7 de març d'aquest any que un embrió estigui triat per la ciència per poder guarir a un nen de 7 anys, Andrés Mariscal, i que aquest fet hagi rebut crítiques de l'església i sectors conservadors, a hom se li fa al cap un gran interrogant, i diu: llavors, per a què la ciència? Però, evidentment, gairebé tothom és humà i se li gira la truita del cap i es pregunta: per a què l'església? I hom s'acaba plantejant que, efectivament, l'església és una secta.

4 comentaris:

Nil Garcia Bernat ha dit...

Ep!, a veure si acabaràs escrivint de tots els tòpics del funcionari progre, eh?

D'altra banda, no és just etiquetar tota l'església de sectària ni de "X", perquè jo també els fotria tots a picar pedra a Sibèria, però jo també sóc Església. Ei, i tu saps que hi ha "una altra Església" més enllà del Vaticà.

Jordi ha dit...

Però tampoc no es pot anar amb el catecisme a la mà. A l'època de Franco, quan jo estudiava, em van ensenyar que més enllà del Vaticà hi ha Finisterre. Després vaig aprendre, perquè m'ho van ensenyar, que més enllà del poder efectivament hi ha Finisterre. Si despertés l'altra església faria un cop d'Estat d'una punyetera vegada.

Nil Garcia Bernat ha dit...

També pots acabar cremat, com alguna que altra bruixa que va ser cremada per aquí als voltants...

Alguns som hippies idealistes que creiem més en construir de nou com si anéssim a part que no pas fent cas a segons quin fill de puta... Ep!; no tots els treballadors del Departament d'Educació seguiu al vostre jefe màxim, no?

;-)

Jordi ha dit...

No, però demà mateix sortirem al carrer per demanar la seva dimissió. El que és veritat és que no tots hi aniran.
El que importa és que arribin temps millors. I cal lluitar-hi.