Heus-lo ací. Havia de ser així. Estava cantat, proclamat... però, collons, quant ha durat! Al capdavall tot va passar així:-Joan, aquí, al despatx!...
-Joan (?), dóna'm un dia... ara estic operant i després... he d'anar al metge.
-Aquí o allà.
I en Joan no va poder anar. Així que havia de ser d'aquesta manera: ultratjat, expedientat, acomiadat (segons les normes que s'apliquen a l'escoltisme: -quants dieu que passa el consell?; -qui diu que no? -és per fer-ho constar a l'acta, només. Perdoneu el mal exemple, escoltes). Fora! El Joan no passa el consell.
I així, mentre molts de l'executiva es preguntaven què carai havia fet, el senyor Carretero havia d'abandonar el partit. Havia de ser així. Però, collons, ja era hora! És trist abandonar un partit en què es creia, però no sempre l'encertem... també molta burgesia catalana creia en Primo de Rivera, abans que els sortís per peteneres.
O sia, que el senyor Carretero, vulgui o no, ha hagut de passar un judici sumaríssim. El jurat "popular" (més per la ideologia que té del PP(opular) -pel que ens sembla demostrar últimament- que per una altra cosa) ha decidit que marxi. I ell marxa. I ells diuen que ERC no es pot dividir. I ell...
Jo vaig ser d'ERC, el vaig deixar abans que ell pels seus motius. Espero que arribi a crear un partit. Jo m'hi apunto. Que se'n va amb Artur Mas? Bon vent i barca nova!
3 comentaris:
T'ho passo perquè mira, que sinó...
El cas és que molts d'aquests no devien manar gaire quan anaven al cau, i no van fer més que aprendre dels que en sabien de veritat... I ara han tingut menys remordiments i més fetge, i guaita, sembla ser que hi guanyen pasta...
Xeee! És un mal exemple... ho faig servir com a imatge. En Jaume Fernández es veu que ho compara amb purgar el partit des de dins i amb objectius stalinians. Cadascú a "lo" seu.
Però va haver manaires al cau que no guanyaven (ni guanyen) un euro. Ara ja no?
O i tant!
El problema és el de sempre. Algú diu que no fa alguna cosa per a guanyar diners, que amb allò o allò altre no hi guanya ni cinc, però en canvi després apareixen tot un seguit de tractes, contactes, projectes... que s'han llaurat d'abans i amb els què sí es guanyen diners.
Personalment no ho trobo malament, mentre preparant tot això no es deixin d'atendre les obligacions gratuïtes. El problema seria que algú digués que no cobra per estar a un partit (o a un cau) i que deixés de fer la feina que li pertoca per dedicar-se a la feina que el gratificarà (econòmicament, és clar!) més endavant...
Publica un comentari a l'entrada