La buena vida

Avui he llegit una crítica al diari sobre aquesta pel·lícula que ara surt als cinemes. La crítica estava força bé, crec. He tingut el plaer de veure-la en el marc de la mostra de cinema llatinoamericà de Lleida. Ho dic perquè la vaig veure de franc, per sort. M'hi va convidar una amiga.

Si he de ser sincer, com sempre, he de dir que m'hi vaig adormir. Podia haver fet cas a una amiga i anar-me'n a escoltar els I Musici amb Claudi Arimany. L'última pel·lícula de la mostra i l'única on em vaig adormir. Ho dic perquè la pel·lícula en qüestió va rebre el goia a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana. I sí, tracta el tema de la solitud, i com deia a la crítica que he llegit és un déjà vu, sí, no val la pena que s'hi perdi el temps. El so en alguns moments és terrible, no s'entén res, i un és allí intentant escoltar o, víctima de l'esforç, cau en els braços de Morfeu. Per cert, un gran déu. La mostra ha estat bé, s'ha de reconéixer, perquè és una mostra. Em va agradar molt El artista. A hores d'ara, no sé si harà guanyat, però ens ho vam passar d'allò més bé. El que sí ha quedat clar és que en el món dels premis molts cops la millor merda és la millor. Em recorda al món. Per cert, no ho havia dit, aquests dies no he escrit res al bloc perquè era al cinema.