La Mañana

La Mañana és un diari (ehem!) local de Lleida. No sé si els altres duran la mateixa opinió que el diari estableix, però la veritat és que fa suposar que està demanant una subvenció a la generalitat. L'altra veritat de la qual vull parlar és que fa molt de temps que el diari és prou penós. Jo l'agafo quan no tinc cap altre diari a la vista (tampoc no m'hi jugo la vida pel Segre -un altre TBO local-), però també ve de gust fullejar-lo ràpidament. No sé fins a quin punt La Mañana pot oferir feina de redactors o d'altres feines, perquè m'han comentat que els periodistes fugen del diari, ja sigui en grup o individualment; d'altres es mantenen pel bon ambient que hi regna.
Ahir i abans d'ahir La Mañana va publicar una fotografia d'Ernest Maragall amb un fletxa cap dalt, com si hagués fet alguna cosa bona. La d'abans d'ahir era perquè s'havia reduït el fracàs escolar (ja ho vaig comentar en aquest bloc) i la d'ahir perquè els nens i nenes de sisè de primària passaran durant el mes de maig unes proves per veure com estan de coneixements, de maduresa, suposo que també de salut i d'altres històries que els podrà fer veure a la societat la situació de l'educació en l'actualitat.

Si els senyors i senyores de La Mañana volen els puc donar els resultats d'aquesta prova que els nens i nenes de l'àmbit català no han realitzat encara. No, no em pregunteu si sóc bruixot o coses d'aquestes ni em cremeu a la plaça de sant Joan (plaça emblemàtica de Lleida pel desastre urbanístic que van arribar a realitzar en una altra època: els desastres són habituals a la ciutat de Lleida). És que simplement les xifres estaran amanides, com les del fracàs escolar. I els nens i nenes que viuen a Catalunya no estaran pas en una situació tan precària com demostra l'informe PISA, ni són tan analfabets com alguns addueixen. Només cal que les proves tinguin una bona correcció: amb un tant per cent de suspesos, percentatge que cal donar abans de corregir perquè els correctors facin quadrar els números, i que no es pugui superar de cap manera. O simplement preguntant-los quan fan dos més dos, segur que podríem arribar al 60% que a 6è de primària (11 o 12 anys) sàpiguin donar la resposta correcta.

Quan, amb 13 anys, els infants -no tots, però sí una bona part- arriben a llegir sil·làbicament, no és cap motiu per desesperar-se, però sí, senyors i senyores de La Mañana, és motiu de sobres per tornar-li a penjar una medalla al Maragall aquest, perquè ell negarà que no sàpiguin llegir.

(Per cert, per què els de La Mañana mantindran el nom del diari en espanyol?)

Que els déus ens agafin confessats.