
La fi del món vindrà silenciosa, com ve ara, sense fer gens de soroll. Vindrà una tarda en una hora incerta, potser al capvespre. De fet, no l'esperarem. Vindrà cansada de tanta falta d'humanitat. Vindrà dient que hem posat massa la raó en els alts pòdiums i hem menyspreat els sentiments. Vindrà cansada de tant racionalisme, de tants estudis, de tantes mirades al demà imprecises. La fi del món serà la nit. Serà una nit eterna, una nit sense estels; sense mirades i sense somriures, més o menys com és ara. Es farà la nit i no riurem més, perquè la fi del món ens dirà que ja ha passat el temps de riure, que les oportunitats passen. Llavors, només llavors, voldrem mirar enrere, i enrere no hi haurà ningú. Estarem sols. La fi del món ens agafarà individualment i ens demanarà comptes amb un silenci esfereïdor. Tothom sabrà el que hem fet. Ja no hi haurà mai més secrets. Els sentiments es posaran a la vista de tots. La fi del món serà fosca, no serà una gran explosió, ni una lenta decrepitud. La fi del món serà com el caos d'ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada