"La ética del regalo. En España es habitual recibir una cesta de navidad, una botella de vino, un bolso de lujo... pero ¿es ético cuando uno ocupa cargo público?"Heus ací un titular de la pàgina de Terra que he vist avui demanant opinió. I no em digueu que no té suc. Som-hi:
* a mi cada nadal no em regalen res més que una catxipandera felicitació en una cartolina retallada de pressa. No sé com encara tenen la barra de felicitar-me.
- conclusió: no visc a Espanya.
O sia, que a Espanya és habitual regalar bosses de luxe i cistelles de nadal o una ampolla de vi (suposo que de somontanos i riojas cap a amunt), i encara jo he d'ajudar a aquestes CCAA perquè es puguin fer els regals? Bé, no, potser t'equivoques, Jordi, hi ha alguns que estem fets per a patir.
Imagineu-vos una altra situació:
* la directiva del meu centre, seguint els consells del departament d'Educació, ha decidit a començament de curs, portar un sastre i modista perquè a cadascú de nosaltres ens facin un vestit a mida perquè ens el puguin regalar per Nadal. És clar, ocupem un càrrec públic.
- conclusió: o ens el regalen per als innocents o s'han tornat locos. Mentrestant en Camps, que coneix la situació, es pixa de riure. Imagineu-vos-el: "¿Sólo tienen para un traje o vestido para cada uno/a?". Sí, evidentment ho diria en un perfecte espanyol.
El cas és que com a Catalunya tenim molts arbres i plantes, sempre ens recomanen agafar fulles de figuera i de parra, és d'un estil inconfusible i molt a la moda. Camps no va a la moda, però continua rient. Té amics i amigues en els àmbits més particulars de la justícia. I encara se'n fot... de tots, és clar i els de Terra no entenen... encara diu que opinem. Opinar què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada