La grip A (2)

Perdoneu, però és que no puc parar de riure:

Mesures higièniques
Relatives a les persones

* Quan es tus o s'esternuda, tapar-se la boca i el nas amb un mocador de paper d'un sol ús. No s'ha de tossir o esternudar tapant-se la boca amb la mà, ja que els virus s'hi queden i si es toca una superfície (una taula, una barana, etc.) poden romandre-hi actius durant un temps.

Som-hi: adolescent normal de 16 anys, ha sortit de marxa el cap de setmana i a la discoteca li han passat -malgrat totes les mesures higièniques que han disposat, evidentment, els governants, i que la discoteca compleix (en la mesura que pot, clar)- el virus de la grip A. Si voleu, som a l'estona de pati: la boira de novembre llefisca pels cos de l'innocent jove que es troba malament, però no pot evitar l'esternut mentre té a la mà un sucós entrepà de fuet de Vic que no llença tot i la immediatesa de l'esternut, perquè sap que no podrà desplegar el mocador de paper que té a la butxaca. (És normal, crec).

Ah! Però l'esternut ha anat a parar als apunts del seu millor amic, amb qui volia xerrar, i que es preparava l'examen que tenien de Descartes (senyors i senyores governants: aquell de penso, per tant, existeixo). O sia, que el seu millor amic ha de llençar els apunts, perquè sinó el virus continuarà fent de les seves pel paper per temps immemorial. Conclusió: no pensem (això és per als governants). Pensarem: caldrà salvar l'examen... mantindrem els apunts. Però no, han de mantenir-se les acrobàcies perquè l'alumne en qüestió es posi un guant de làtex per poder rebregar el paper i deixar-lo a les escombreries més properes (o millor, podem fer un foc enmig del pati).

En entrar a classe esbroncarem l'adolescent normal de 16 anys per haver esternudat salvant així el seu entrepà de fuet de Vic, sucós i magnífic. I li direm que havia d'haver desplegat el seu mocador preveient amb un temps suficient quina era la tangent i l'impuls correctes perquè un amic seu rebés l'entrepà (no, perdó, que llavors s'encomanaria)... perquè l'entrepà pogués passar a l'altra mà. Davant de la rèplica de l'innocent haurem de fer-li comprendre que si no era així, per què havia d'esternudar a sobre de Descartes i no a sobre del terra que tot i ser-hi (ja ho hem llegit) hi ha menys perill que s'encomani.

Conclusió (sense bromes): esbroncarem a tota criatura vivent que esternudi o tussi. L'escarnirem fins al final de classe... I després ens reclouran a tots en quarantena, planyent-nos, perquè ja ho dèiem nosaltres, que era millor quedar-se a casa.

* Mantenir les mans netes, rentar-les amb aigua i sabó durant uns 10 o 20 segons i rentar-se-les sistemàticament després d'haver tossit o esternudat.

Sobretot els 10 o 20 segons... el professorat controlarà cada alumne/a cronòmetre en mà. Si l'esternut o la tos ha estat dins de classe, el/la professsor/a sortirà amb l'individu/ídua corresponent perquè l'acte d'higiene s'acompleixi. Després es continuarà amb l'esbroncada i escarniment pertinents. (Veure comentaris al punt 1).

* Eixugar-se les mans amb mocadors de paper d'un sol ús.

Això els servirà als docents per poder explicar que les mans no s'eixuguen als pantalons ni a les faldilles, ni a les camises ni bruses, ni jerseis. No... a l'anorac tampoc... Que el centre ha hagut de retirar les tovalloles dels lavabos (ehem!) perquè s'eixuguessin amb mocadors de paper d'un sol ús.

* No apropar les mans brutes o contaminades a les mucoses dels ulls i del nas.

Això vol dir que expliquem a l'alumnat que no es poden fregar els ulls ni posar-se els dits al nas... Ja era hora!

Ens haurem d'esterilitzar les mans o anar amb guants de làtex, canviables cada mitja hora, és clar. Però tots, eh?, petits i grans.

Ai las, quin país!