Avui aquesta és l'actualitat davant dels desastres humans que ens aclaparen. Sobre les paraules franceses al tema burka em sento tan a prop de la dreta! Hi ha cops que m'hi sento, sí! Però és que el problema és la concepció de la llibertat.
Parlem de la relativitat de la llibertat. Llibertat religiosa? Sí. Però, ¿i si la religió es converteix en un fanatisme? ¿Voleu dir que hi ha alguna religió de veritat que imposi a la gent femenina tapar-se la cara i els ulls i el cabell? Però si és precisament un dels trets femenins més destacables! No, m'equivoco: no és només femení... és humà. ¿I voleu dir que n'hi ha alguna de religió que impedeixi la llibertat humana?
Voleu dir que algú s'estimi tant la seva manera de pensar, de creure... que quan deixa el seu país no sabrà on va? I tot allò que es cou en aquest país?
Ja ho deia Sta. Tresa: "Donde fuéredes haz lo que viéredes"... I doncs? Sant per sant... També els d'uns altres indrets, on van precisament els que diuen que s'han de tapar, tenim la nostra manera de pensar, i uns sants de segles, i una cultura que, si més no, diu que la dona és igual que l'home. Per tant...
Jo no sé quina mania és aquesta d'emigrar de països sense voler integrar-se. Ja... si la fam apreta... Però si tant és així, acostumar-se i integrar-se a d'altres cultures ha de ser un requisit imprescindible per anar-hi. La llibertat és relativa: acaba on comença la de l'altre, m'ensenyaven els germans quan era petit. I quan parlo de cultura, no parlo només de la francesa, sinó també de la catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada