A continuació m'informen que a un altre li han pintat la façana, no amb una pintada, dues o tres. Avui he vist com es miraven l'arribada de la selecció espanyola -mig formada pels del barça, no sé com encara hi juguen, els traïdors, 600.000 euros per a ells no són res, que li preguntin a qui passa gana al carrer o a qui ha de pintar la façana de nou per haver posat una senyera- i he dit, mig compassiu, que els oferiria una plaça a l'institut perquè poguessin fer l'ESO, només l'ESO. De vegades, ja ho deia el poeta, la tendresa s'instal·la a les paraules. Els oferiria a ells i al presentador, còmic sense gràcia, a qui em faria por trobar pel carrer pel seu posat de fatxa. I llavors sona el "Viva España" i dic que no l'havia escoltat des dels temps de Franco. A banda del gilipolles que el tocava amb la trompeta a la plaça imperial tarraco el dissabte quan tornàvem de la manifestació, és clar. I que si volen fem una celebració per celebrar la victòria del barça -vull dir d'Espanya- "besugo con patatas y calabaza de postre".
Plató deia que només veien ombres i que aquesta era la realitat. Així és, el mite de l'home i la dona, de les cavernes. Els que encara pinten a les parets i esclafen ous contra allò que ells no volen que els hi esclafin. La salvatgia, el franquisme, la incultura, encara regna en la incivilitat. Si d'alguna cosa estic segur és que, després d'haver escrit això, em puc quedar ben tranquil perquè ells i elles per molt que llegeixin i rellegeixin no entendran ni un borrall.
1 comentari:
Serà això, que encara viuen a la prehistòria i com a "homes" de les cavernes que són només saben que pintar parets amb menys gust que els nostres avantpassats i anar de caça amb pals i pedres, tot i que ara als pals i pengin la rojigualda i canviïn les pedres per ous.
Una abraçada ben forta.
Publica un comentari a l'entrada