Últimament, el sentiment de culpa em preocupa. Fa pocs mesos em deien que jo no tenia la culpa de res i que ningú no té la culpa de res. Ahir, parlant, deia que teníem la culpa i em deien que no, que no teníem la culpa com a educadors, i jo parlava -com a ésser social que sóc- que som culpables de la dispersió en què vivim, però no, tampoc no sóc culpable d'això.
La veritat és que jo no he fet res perquè arribem a ser dispersos, si jo sóc dispers és el meu problema. Però és veritat: jo no en tinc la culpa. I em preocupa no tenir la culpa. Perquè tampoc no sóc culpable de la crisi mundial, ni dels elevats índexs d'atur, ni de no viure en la independència del meu país, ni de la catàstrofe educativa que estem vivint, ni de l'extinció de l'ós polar; no, no en sóc culpable.
I és cert que si volem viure plenament tots i totes i en el marge de la felicitat al qual estem cridats de viure: no, no som culpables de res, i ningú no és culpable.
El meu problema és que no acabo d'entendre, doncs, a què o a qui li dec aquest desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada