L'OBC

Dissabte a Barcelona. Era el sisè concert de la temporada de l'OBC i el primer que inaugurava l'homenatge a Gustav Mahler. Tres concerts en tres setmanes que presenten alguns dels Lieder més importants del compositor. Era el primer cop que escoltàvem a Pablo González com a director titular de l'OBC i, com en la temporada anterior, que la va dirigir com a director convidat, no ens va decebre ni el més mínim. Al contrari, sembla que prometi una gran temporada on assistirem a un altre creixement de l'Orquestra que prou li convenia, o així ho espero.

Primera part, els Lieder, els primers els del Camarada errant. El baríton, Christopher Maltman, va estar magnífic, va desgranar les quatre cançons amb una veu esplèndida. Segona part dels Lieder, els Rückert-Lieder, era el torn de Violeta Urmana que ja els havia enregistrat amb el gran Pierre Boulez. Quina veu més càlida! Ens va transportar a una atmosfera dolça i d'una gran tendresa en l'últim Lied. Però ai!, a "Um Mitternacht", aquella cançó d'angoixa que creix fins al crit de desesperació o de confiança en Déu, se'ns va perdre la veu entre l'orquestra -la qual intentava en va no superar la veu.

Jo ja no tenia ganes d'escoltar Petruixka d'Stravinsky, que era a la segona part del concert, però com ja hi era, m'hi endinso. I allí continua la meravella. L'orquestra comença amb unes sonoritats i uns colors esplèndids que no haurien aconseguit anys abans. Espectacular. I al final se sentiren els merescuts crits de "bravo". Felicitats OBC i felicitats Pablo González!

(Si voleu demà a les 21.00 hores es podrà escoltar a catclassica.cat i ja em direu!)