09 de juny 2012

El color agre de la vida (1)

Si, al capdavall, tothom es mira el melic, gira entorn d'ell/a mateix/a i poca cosa més. De pas, la vida gira entorn de quatre coses ben o mal disposades (les mal disposades cadascú pensa que estan al seu lloc) i vinga parlar d'un/a mateix/a! Com si els altres fossin fum d'una atmosfera contaminada que tampoc ningú sap per què hi és ni com hi és. Ara, això sí, si molt convé, prenem aquest fum i l'usem a la nostra conveniència.
Cada cop s'escolta menys, cada cop ens aferrem a les persones i a les coses per un instint de supervivència, i ens sentim sols/soles i tristos i tristes (i hauríem de pensar molt menys). 

10 comentaris:

Carme ha dit...

L'has clavat!

Només en una cosa no acabo d'estar d'acord del tot... jo crec que no hauríem de pensar molt menys, sinó que hauríem de pensar molt millor, vull dir d'una manera que ens servís, més útil, més bonica. Més creativa, més poderosa, més positiva, més inventora.

Bon capd e setmana, Jordi!

Carme ha dit...

Uix! ara no veig que posi Jordi, sota els posts... abans ho posava? o sóc jo que m'equivoco?

Jordi ha dit...

Gràcies, Carme. No sé, em sembla que a sota dels posts mai ha posat Jordi, però sóc el mateix. A sota de tot ja signo el bloc.
No sé, em sembla que ja hem arribat als moments de racionalitat extrems, potser més científics que racionals... ja no deixem lloc a sentir. Això potser ens convindria: sentir més, llançar-nos a la vida enlloc de pensar-la i racionalitzar-la tant. A què ens duu tot això? Potser estem dient el mateix. Gràcies, de nou, Carme. Bon cap de setmana!

cantireta ha dit...

Si penso en mi, pou. Si penso fora, abim amb ressons. Ves.

cantireta ha dit...

Poesia per sentir la vida i el pensament. Demà!

Jordi ha dit...

Doncs prou pou, cantireta. I prou vertigen. Millor la poesia. Demà!

Carme ha dit...

Si, crec que diem una mica el mateix... només pensar i no sentir no ens porta enlloc, només sentir, no n'estic jo molt segura, es fan tant disbarats emocionals!

Pensar-sentir d'una manera equilibrada i sobretot més lliure hauria de ser la millor solució.

Jordi ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Carme. I disbarats racionals: no es fan disbarats racionals? L'equilibri total i absolut, allí on hi ha la virtut segons Aristòtil, només es pot assolir amb la mort. Mentrestant, per on anem? -em pregunto jo.

Carme ha dit...

De disbarats se'n fan en els dos casos. Evidentment. No seré pas jo que defensi la racionalitat, pura i dura, jo, que sempre he buscat de poder fer lloc a les emocions a la vida de cada dia.

Mentrestant que no trobem l'equilibri, Jordi, doncs el busquem, el continuem buscant... hi ha moments on, de manera individual el podem trobar... hi ha moments que el tornem a perdre i continuem buscant.

Jordi ha dit...

La recerca continua, com aquell grec, segles ha, que buscava la humanitat... Em sembla que encara no l'ha trobada. Gràcies Carme.