Ara que he deixat de donar classes de música puc dir amb total sinceritat que el cant gregorià em treu de polleguera. Escoltar la missa d'Stravinski és com posar-me un dit que furga a l'ull mentre em pategen el fetge (recorda tant el cant gregorià -el credo n'és una bona mostra- que un voldria ser ateu! , si no ho és ja). Valga'm Déu! Hi ha moments que un agraeix melangiosament haver evolucionat. Melangiosament perquè em quedo amb les simfonies de Mahler, Sibelius, Bruckner, Brahms, Beethoven, Schubert i Mozart.
Volia dir que és l'hora i el moment de posar-se de nou a escriure de veritat i començar per allò que és de veritat important perquè de veritat només n'hi ha una. O sia, properament, per fi, us parlaré de la fi del món.
Volia dir que és l'hora i el moment de posar-se de nou a escriure de veritat i començar per allò que és de veritat important perquè de veritat només n'hi ha una. O sia, properament, per fi, us parlaré de la fi del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada