Ja fa dies que volia escriure aquest missatge, però no sabia com fer-ho. Us explico: fa unes setmanes vam saber del traspàs d'una alumna de l'institut on abans era fent classes: l'assassina va ser una malaltia. No vaig conèixer l'alumna, però una gran professora i una molt bona poeta li va dedicar un magnífic poema al seu bloc. No he estat capaç d'escriure-hi cap comentari, però tot i que teniu l'enllaç al marge dret d'aquest bloc, us el proporciono perquè us emocioneu com jo he fet. Us el recomano perquè el llegiu des del silenci i des de l'emoció, fins i tot aquells que, com jo, no la vam conèixer.
I gràcies, Montse Aloy, per la teva sensibilitat i gran cor. De ben segur que ella també, des d'on sigui, t'ofereix un càlid somriure d'agraïment.
Cliqueu-hi sense por: Recompte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada