M'agradaria continuar somiant-te si fossis possible: veure't els ulls il·luminats agombolant-me en els dies fatigosos i en les nits de desig, content d'haver-te creat somnis possibles i màgics, compartits fins a l'últim segon en els somriures de la cervesa de la vida. M'agrada somniar-te.
3 comentaris:
Continuo somiant-te en somnis nous de trinca. On la mirada i les complicitats inventades han canviat d'argument. Els somnis màgics tenen un altre color. I el somriure despintat, busca un pinzell voluntari per a refer-se. Però m'agrada somiar-te.
Somiar, viure... des del cim estant, o des de la vall. Camí.
M'agrada, Carme, m'agrada. Gràcies, Carme. Saps Cantireta? De vegades fa molta por somniar. Dos petons.
Publica un comentari a l'entrada