25 de novembre 2008

Carta a Monsenyor Rouco Varela

Il·lustríssima:

Gràcies a Déu el monstruós Franco ja fa uns 33 anys que no hi és -com l'edat que alguns diuen que tenia Nostro Senyor quan va morir- i la veritat és que no tots celebren la llibertat (aquella que diuen que va donar Nostro Senyor a l'home). Es posen pesats amb voler recuperar la memòria històrica. Jo sóc de la seva opinió, crec que l'hauríem de rematar, oblidar-lo d'una vegada.

Jo també voldria oblidar aquells capellans i monges que entraven a les presons franquistes i volien que els ateus es convertissin al cristianisme (algunes d'aquestes persones es van suïcidar perquè no els torturessin, perquè els deixessin en pau), també haurem d'oblidar. Hi ha coses que no són bones de recordar. Sí... sí... els anarquistes van fer de les seves, el desordre social va comportar la mort de moltes persones religioses: l'any passat es van beatificar vora 500, entre aquests hi havia pocs laics, ¿no? Tant se val, això potser també ho hem d'oblidar.
He pensat a crear l'Associació de l'Oblit Històric, si vol la Seva Excel·lència hi podrà formar part, i l'inquisidor Ratzinger que ara diuen que fa de no sé què -ho he oblidat-; allí Joan Pau II ens protegirà, serà el nostre patró, ara que ja s'estan fent tots els preparatius per beatificar-lo, perquè em va semblar molt bé la bronca que li va etzibar a Ernesto Cardenal. Però, ¿què s'havia cregut l'Ernesto aquest?... evidentment que la humanitat no és important i ell, vinga treballar per a la humanitat. L'oblidarem també (vull dir a l'Ernesto, a l'altre no, que farem els possibles per canonitzar-lo). L'AOH (Associació de l'Oblit Històric) tindrà uns estatuts propis que recordarem com recordarem també els manaments de la llei de Déu (vull dir, els que ens convinguin, perquè ja veu que tot és força relatiu).
I tots cridarem: "Rouco, Rouco, Rouco..." com abans cridaven: "Franco, Franco, Franco..." fins que es pongui el sol, o fins que els galls ponguin ous, perquè haurem oblidat també qui posa què...
I sap què farem? Traurem totes les commemoracions religioses: el Nadal (la missa del Gall), la Pasqua, la Missa, perquè... què és això de recordar any rere any un naixement, una mort i...? Jo ja fa dies que ho faig. Gràcies a Déu i a Sa Excel·lència que posen els punts sobre les is.
Atentament,
Jordi

1 comentari:

cantireta ha dit...

Com que tinc la flaire que m'entra per sota la porta de casa, no puc renegar aquí. Però cada cop entenc menys els que manen i més els que diuen la missa diària ( són uns manats, vès )I si ho oblidessin i se n'anéssin a vore el futbol? I si Jesús s'oblidés d'estar penjat a la creu i també se n'anés ( a la sagristia, per exemple )?