Tot el món a terra, "¡coño!"

Obrir la llibreta i escriure a la primera pàgina: "estic content" és un d'aquells regals que m'ofereix la vida d'una manera tan increïble que no el canviaria per res. Estic content perquè avui és un 20N, i això hauria de ser una festa nacional, més gran que el dia de la Constitució.

Però estic content per les mobilitzacions a Barcelona en contra del pla Bolonya. Els joves d'aquest país comencen a prendre els carrers perquè els prenen la feina, els prenen el caràcter públic de les institucions acadèmiques. De fet, els prenen l'ensenyament. Després vindrà el dia que ens prendran la sanitat pública i les pensions. I el poble, em pregunto, ¿continuarà immòbil? Els joves ens han ensenyat que cal prendre els carrers i cridar, que el somni de canviar el que uns poca-soltes han canviat és possible. No han tancat la universitat, han anat a buscar-la. I la notícia sempre són els aldarulls: els joves provoquen i els mossos, que també són joves però tenen feina, no aguanten el que plou i es llancen contra ells.

El senyor Ernest Maragall l'ha feta bona, millor dit, l'ha feta ben bona. Em deia un dia: "Tranquil, home, tranquil. No patiu per les dues hores [de llengües a batxillerat]". Jo també sé d'un que li deia a un altre: "Tu tranquil, Jordi, tu tranquil" (que és la guàrdia civil- continuaven uns altres). Paciència. És paciència la que cal tenir quan tot un país veu com uns homes d'esquerra se senten de dretes i actuen com a tals, privatitzadors incansables. Paciència és la que ens ha dut a una crisi. Paciència és el nom que reclamen els qui viuen dalt, a les poltrones, veient com Catalunya es queda sense res. Paciència és el que diuen que cal tenir quan veiem joves que no saben escriure i que, els de dalt, pretenen que surtin amb el carnet d'escriptors a la boca. Paciència és la que cal tenir quan tots escoltem el Josep Cuní atacant a qualsevol que li caigui malament. Paciència és la del poble que aguanta uns polítics que lliguen i deslliguen nyaps. Paciència és quan no acabem de veure cap tipus d'alternativa política. Paciència és quan hem d'aguantar uns sindicats que no es mouen ni per mal de morir: que convoquen una vaga de docents al febrer i l'altra al novembre següent, quan saben que no hi ha res a fer. Paciència és quan els sindicats del govern no van a la vaga. Paciència és...

Les esquerres han entrat als parlaments i han repetit la frase que va incomodar un estat, han fet un altre cop d'estat i davant d'això ja no podem ser pacients. Ho volem TOT, JA. Gràcies, joves, futur veritable del nostre país: preneu les universitats, preneu els carrers. Que sàpiguin que el POBLE ÉS VIU!