La cúpula de Miquel Barceló

Magnífica obra d'art. La terra i l'espai en un mateix plànol. L'ONU a la Sala XX té ja una de les millors obres de l'actualitat. Una obra polèmica, una gran obra de 13 mesos. Una obra polèmica, no precisament perquè sigui brillant i altres no la trobin tant, sinó que és polèmica pels diners que ha costat en un temps de crisi.

La veritat és que ens la podíem haver estalviat per poder pagar millor als funcionaris (incloc els governants) o la podíem haver fet servir per alliberar-nos una mica més del pes que provoca aguantar aquesta maleïda crisi. Uns 20 milions d'euros repartits entre tots els europeus sortiria a un bon pessic per a cadascú (ho podem calcular bé i ho veurem clarament). És clar, en aquest cas qui s'emporta un bon pessic és l'autor. És a dir, això només pot passar en una societat hipòcrita i rància que no sap veure més enllà dels diners, una societat que no veu del tot com es malbaraten els seus diners.

¿No ens sobren governants? I aquest nadal, ¿potser no tindrem llums que il·luminin els carrers? On són les noves entitats que es construeixen? I els homes i dones pagats, ajudats, subvencionats pel govern?

Vull dir, sempre el cop polèmic se l'endu la cultura. La cultura i l'art són els únics que poden quedar malparats. On no cal invertir perquè en realitat es tracta d'una societat inculta i insulsa és en art. Caldrà saber que a l'hora de retallar pressupostos una bona retallada se l'endurà la cultura. Que parlin continuant la polèmica, jo ja callo.