Em va sorprendre gratament quan em vaig trobar a les mans la seva Obra completa. De fet, no sé per què la vaig agafar, però em va sorprendre gratament. Les imatges que apareixen en els seus poemes, la seva força, el seu cansament, la seva musicalitat... No em vaig estar i vaig fotocopiar el llibre, una segona edició de l'any 1953, introbable a d'altres indrets. De fet, si hagués preguntat, ningú no hagués sabut qui era, només algun especialista perdut. El 2004 edicions Proa va cometre l'acte més bell que es podia realitzar per un poeta mort prematurament: 54 anys després de la seva mort, apareixia el llibre que el recordava, i no des de cap estudi, no des dels articles que ningú pràcticament no ha fet, sinó que es tornava a reeditar la seva Obra completa. Avui, com tants, oblidat. Com tants, deixat anar a l'embat del vent. Només en Joan Triadú sembla que continuï intentant recuperar la seva memòria, des del pròleg, des de l'amistat que l'unia.
No sé qui provoca l'oblit dels bons, o millor sí que ho sé, però Cèsar Nogués no crec que sigui per a oblidar. Potser, com diu Triadú, algú basat en l'estètica hi trobaria defectes, però els que parlem de la poètica, no crec que puguem oblidar-lo. Reedició de la seva Obra completa: ¿es tracta d'un fenomen, o és que el fenomen és que no hi ha fenomen?
Un dia em vaig trobar Lassitud, el seu primer llibre i l'únic que va veure publicat. Un llibre signat especialment pel poeta el 1949, any de la seva publicació, encara que el peu d'impremta de la portada sigui de 1969. A dins vaig trobar, per casualitat, un recordatori de la mort del poeta que algú havia oblidat, i en aquest, un bellíssim text de Joan Triadú:
"... Sentí, desitjà, visqué com un poeta. No podia superar el seu dolor perquè era tan humà que sofria de tot, igual que un home immensament vell i bo.
Dins aquesta tardor precipitada que Déu ha volgut per última, el seu record serà càlid per a tots i resarem dins nosaltres mateixos, ara que sabem que no l'estimàrem com avui l'estimem."
No sé qui provoca l'oblit dels bons, o millor sí que ho sé, però Cèsar Nogués no crec que sigui per a oblidar. Potser, com diu Triadú, algú basat en l'estètica hi trobaria defectes, però els que parlem de la poètica, no crec que puguem oblidar-lo. Reedició de la seva Obra completa: ¿es tracta d'un fenomen, o és que el fenomen és que no hi ha fenomen?
Un dia em vaig trobar Lassitud, el seu primer llibre i l'únic que va veure publicat. Un llibre signat especialment pel poeta el 1949, any de la seva publicació, encara que el peu d'impremta de la portada sigui de 1969. A dins vaig trobar, per casualitat, un recordatori de la mort del poeta que algú havia oblidat, i en aquest, un bellíssim text de Joan Triadú:
"... Sentí, desitjà, visqué com un poeta. No podia superar el seu dolor perquè era tan humà que sofria de tot, igual que un home immensament vell i bo.
Dins aquesta tardor precipitada que Déu ha volgut per última, el seu record serà càlid per a tots i resarem dins nosaltres mateixos, ara que sabem que no l'estimàrem com avui l'estimem."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada