In-com-pe-tèn-cia

Així: IN-COM-PE-TÈN-CIA sense fer el hiat final, tot d'una tirada, com correspon a bons incompetents. El senyor Ernest Maragall va convocar un concurs de trasllats en plenes èpoques nadalenques. Així tots ens hem pogut anar personant al Departament a poc a poc, formant així una llarga cua, i en una hora i dos quarts ja érem fora. Això té cinc síl·labes (dic cinc -IN-COM-PE-TÈN-CIA- perquè el senyor Maragall si llegeix aquestes línies les aplaudìrà en-tu-sias-ta-ment). O potser situacions d'aquest tipus es donen en el ter-cer-mun-dis-me. No, no tinc res en contra dels països del Tercer Món, que alguns han volgut fer-los pobres. Així, podem veure el responsable a la fotografia rient amb un avantprojecte de desigualtat, potser sabent que la igualtat la donarà la in-com-pe-tèn-cia educativa.

I seguint amb allò que deia: a la delegació d'educació ens han atès molt bé: anàvem passant un a un, com correspon, i ens acollien cinc persones que estaven, excepcionalment, a la nostra disposició. Però és que, evidentment, convocar un concurs de trasllats al nadal -quan per llei es veu que als serveis territorials tenen festa el 24 i 31 de desembre i totes les tardes a més a més de tots els dies festius-, només se li podia acudir a l'Administració.

Que Déu, si hi és, ens agafi confessats.