Qui tem Virgínia Woolf?

Ai déus! Virgínia Woolf era de Bloomsbury, un petit país als afores del seu país. Mrs. Dalloway, Orland, El far... Però jo vaig restar tocat per aquella frase dels inicis d'aquest primer llibre que he citat. Ara no la trobaré, però deia que no volia morir perquè hi hauria molta gent que veuria

coses que ella ja no podria veure. Ai! Ingènua! Ni sentir... El més important és sentir, i sí que deu ser dolorós no sentir coses que els altres senten. Però sentir por? No, segur que Virgínia Woolf no va sentir por. Els altres podien sentir por de Virgínia Wolf. Qui tem Virgínia Woolf? Jo no. Em tanco a Bloomsbury amb ella, mentre escolto el The Nutcracker de Txaikovski interpretat per la LSO i dirigit per André Previn. Què voleu que hi faça? Sóc elemental, i instruït, i trio el millor del millor.

No, no el lloc de treball em va venir imposat per uns senyors i unes senyores que no es mouen de les seves cadires rodants del Ministerio d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Invàlids i invàlides que ens envien a llocs rancis; sí, però què hi farem! Com aquell amic que em diu: "Jordi, vindran temps millors... vindran temps millors..." I em tanco a Bloomsbury. Veieu en Moore? Passeja allà, pel pont... Heus ací. Qui tem què? No se'ns han donat els temps per ser temuts, sinó per tancar-nos a Bloomsbury. La LSO i sir Colin Davis dirigint-la, dirigint un Sibelius interessant.

Bloomsbury és un recer. Aneu-hi els cansats i afeixugats, però mai amb por! Virgínia Woolf és diferent de qui heu conegut. Virgínia Woolf us estima, i sap què és la vida. No, Woolf no pot ser Qui. I la vida no és Qui. Qui mata les emocions, Qui no sap de la humanitat, Qui no sent empatia... Qui és morta... no sentiu por de les mortes, ni de les zombis!

Bloomsbury és vostre! No tingueu por, sortiu de la rancietat... Bloomsbury us espera! Al món hi ha llum, només cal sortir de la foscor de la qual us han i us heu obligat a viure. El temps nou comença!... Ningú no pot témer Virgínia Woolf!

Diu l'Evangeli, més o menys: i si algú no us escolta... espolseu-vos les sandàlies en aquell indret mateix. No us emporteu la pols a d'altres indrets... I qui vulgui escoltar que escolti...

No vulgueu res dolent per a Ningú. Ningú tindrà la part que li correspon. Només cal temps... i paciència. Però no patiu per la paciència. Abans oblidareu...

I... ¡a... prendre pel sac!