Qui mana a qui?

Ara que els germans bascos trien els seus governants és hora de fer recompte. Perquè recompte es fa quan ens ve de gust. He llegit que el PNB no s'ajuntaria mai amb un PSE, el lehendakari (es mereixeria una bona glossa dies a venir) sap què es fa.

Quan els germans bascos li van dir a en Jordi Pujol: "Au, aneu fent!" quan van aconseguir de les mans del PP molt més que Catalunya i ells sense mullar-se, nosaltres mullant-nos; quan ERC s'ha venut al dimoni formant part d'un govern, ha venut el pes del país a l'espanyolisme més ranci. El PSC mai no es desvincularà del PSOE, i això és de sobres conegut. Ara, això sí la ideologia d'ERC és com un penell: van dir que no recolzarien mai Maragall en la LEC, i ara recolzen fins i tot el seu calendari escolar (no tinc res a dir, a mi ja m'està bé). Ara el finançament, la lluita per la qual ERC posarà en joc la seva pell; però saben de sobres que Espanya no donarà res mai a Catalunya. Cal fer el paperina. I després continuarà bufant vent de ponent. Podrem parlar de la destrossa de Catalunya gràcies a un partit que havia sabut alçar-la en temps de la República (ara, que també va saber crear-ne el caos).

Ahir llegia un article de la Carme Vidal (convergent desterrada de la presidència de l'IEI per qüestions polítiques, quan les esquerres van passar a governar la Diputación lleidatana; per cert, el president actual de la Diputación és d'ERC) que criticava el posicionament davant del finançament escabetxant tot titella que no fos de CiU, i és que la senyora oblida (i això hauria d'estar penat a la llei de la memòria històrica com a falta molt greu) que l'Estatut se'l va vendre CiU al PSOE (Zapatero).

Així que, com a bon remei ens queden les CUP que lluiten pel Roser de manera desaforada.

Vull dir, millor que ens mantinguem anàrquics; algun dia, potser, ens bufaran vents a favor. Mentrestant, seria bo que el govern català prengués la bona decisió de dimitir en ple. Ernest Maragall el primer, després en Pep Montilla, en Carod-Rovira i acòlits (en Puigcercós també, és clar), i na Montserrat Tura.