70 anys contra el català

Ja fa uns dies vaig rebre una invitació a participar en l'acte que se celebrarà demà a Barcelona a les 12 del migdia als jardinets del passeig de Gràcia amb Diagonal. La iniciativa, força interessant, consisteix a llegir improperis o textos satírics contra Franco i els seus acòlits que encara, avui en dia, ataquen la llengua. Encara n'hi ha, sí; però crec que són més fruit d'una altra època, de la manca de cultura, de l'analfabetisme establert per unes pautes força marcades: discursos nacionalistes espanyols, d'aquells dels que el mateix Franco (que no sabia parlar) s'hagués sentit orgullós. Orgullós d'uns fills i filles salvadors i salvadores de la pàtria; evidentment de la seva, de la que es van inventar i es continuen inventant.
No, demà no hi vaig, no hi participo. M'ho vaig estar pensant. La veritat és que havia de triar unes ofenses fines que no ofenguessin el públic present. I això en el cas de Franco i dels seus fanàtics és una mica massa difícil. Podria ser tan vulgar com ho són ells? No, evidentment que no, per més que m'ho inventés.

Al capdavall, no crec que existeixi el nom amb el que es puguin definir aquests salvatges primitius. Tot és massa poc. Prefereixo callar. Ara, que es carreguin l'estàtua que recorda com van envair Barcelona i la van fer seva pel dret de conquesta em sembla molt bé. De fet, no sé què hi fa encara.