Fa temps que els escolto, no de manera incessant, però sí que són un bon remei quan em sento trist, potser perquè hi puc abocar tota la tristesa. És que quan hom no té res més a fer que sentir-se trist (i vegeu la bajanada que acabo de dir) pot deixar-se endur per una música trista. Una magnífica continuïtat de paraules alleujadores de la tristesa i la solitud, perquè avui en dia oblidem que els altres humans poden arribar a sentir-se com nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada