Per aquelles situacions a les quals et duu la vida vaig estar a Saragossa. Que gran s'ha fet! -podria exclamar com si es tractés d'una criatura. I restar admirat davant de les grans avingudes, el complex de l'Expo, la seva Seo, tot un conjunt de coses que, quan anava amb la classe d'excursió o amb l'agència de viatges fent una aturada camí del nord, no havia vist mai.
No és hora, però, de fer-li un elogi magnífic, ni d'aturar-se en aquesta gran capital.
Em va sorprendre una altra cosa: l'alumnat a Saragossa comentaven de manera contínua els exàmens: quan sortien al carrer, al bar, continuaven la conversa a l'autobús... on hi havia un adolescent o jove hi havia una conversa sobre exàmens, aprovats i suspesos. Jo visc a Catalunya i aquest fet que vaig poder constatar a la Comunitat Autònoma veïna em va sorprendre en gran manera. Els importava! Els importava passar de curs, els importava la nota, els importava saber! Era com si m'haguessin abduït, era en un lloc que em recordava la primitiva Catalunya de la meva existència. Que absurd tot plegat! Aviat vaig tornar-me a trobar amb la colla de joves adolescents que llencen les pipes a terra mentre programen el cap de setmana. Potser sí que no hi ha res com l'evolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada