Ja fa dos dies que vaig escoltar la notícia a TV3 i vaig llegir la notícia a Vilaweb i se'm va empastifar la cara de vergonya. Però amb els premis... ja se sap! En el seu cas, tot deu ser qüestió de recuperar amistat perdudes.
Ara bé, ¿per què en penso això? Perquè hi ha amistats que per molt que se'ls pugui apropar arribarà massa tard. Em refereixo al cas d'en Miquel Martí i Pol.
En Josep Maria Castellet va ser el testimoni (padrí) a la boda de Martí i Pol amb Dolors Feixas. Era el 1956. Carai! Devia ser una bonica amistat la que compartien. Potser m'equivoco. Però és l'únic cop que pot aparèixer en Castellet en la vida de Martí i Pol. Quan l'any 1963 Castellet i Molas publiquen conjuntament la famosa i penosa Poesia catalana del segle XX on es van inventar allò del realisme històric, a Martí i Pol se'l deixen. Suposo que devia ser a propòsit, perquè en Castellet sabia que Martí i Pol escrivia poemes que es podien haver inclòs en la -per alguns acòlits d'en Molas- celebrada antologia. Ja ho vaig dir això -mal rebut per la Universitat- perquè estava posant el dit a la llaga del dogma Molas. Joaquim Molas va publicar el seu primer article sobre Martí i Pol l'any 2003 a El País, tot just quan el poeta de Roda de Ter ens deixava. Ho vaig anunciar a Segre, un pretès diari de Lleida, perquè abans de ser entrevistat vaig resseguir una mica pel damunt els diaris: com donaven la notícia i algun article d'opinió. I va sortir publicat a Segre precisament tot allò que pensava però amb millors paraules: la lamentable i potser interessada intervenció de Molas (pel fet que no n'havia dit mai res abans sobre el poeta) i que Martí i Pol encara no havia estat ben rebut; ni per alguns crítics, ni per la Universitat.
Molas va intervenir en la cloenda de 50 anys de poesia. Miquel Martí i Pol (1948-1998) i, sempre ho diré, amb Martí i Pol al davant, va delinquir parlant de Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal, el seu estimat Pere Gimferrer i no sé si d'algú més. Només en un moment va esmentar Martí i Pol, suposo que per quedar bé. Per sort, o millor, pel bon criteri dels responsables de l'edició, la seva conferència no va sortir publicada a les actes que va editar Eumo editorial.
Però al que anàvem: el cas és que Castellet desapareix pràcticament de la vida de Martí i Pol, tampoc no escriu res sobre ell ni la seva obra. Fantàstica Trajectòria Professional, la de Castellet. I és que d'aquest cas, de tant en tant, els martipolians sempre ens n'estranyem. Crec que, de vegades, cal una mica més d'humanitat enmig de la professionalitat. Diguem-nos-ho els que treballem cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada