Maleïts càncers!

Acabo de llegir la notícia trista al vilaweb: l'Isidor Cònsul, amb només 61 anys, ha mort d'un càncer. És tard i la nit conté nostàlgia; avui a Tarragona no hi havia lluna, potser perquè ja estava de dol. Sóc crític, de vegades massa, amb la feina dels altres, però l'Isidor no ha fet sorgir de la meva boca, ni de cap dels teclats que uso una nota de desencís per la seva tasca. Potser, només, volia abastar molt. El grup 62 era adormit, és cert, però Proa no ho era. Avui no puc tenir sinó un llarg sentiment de tristesa per algú que ha lluitat per la llengua i la literatura catalanes. Qui ens respectarà ara?

El vaig conèixer no sé quan ni per què. Poc després el saludava i l'escoltava en una taula rodona davant del fenomen de l'aparició dels Imparables. Ell va estar magnífic: aquests autors els tenia pràcticament a casa seva (a Proa), ell va fer una aposta per ells/elles i cal dir que la va guanyar. De mi, com és natural, ni va recordar-se'n: havien passat tantes mans per les seves, saludant-lo, que ja no sabia d'aquells que només ens vèiem molt de tant en tant.

Aquest desembre passat del 2008 -si no recordo malament- vam estar presentant un llibre amb d'altres personatges de l'àmbit literari del país. El vaig saludar i em vaig presentar perquè havíem de compartir taula. Va ser el primer que em [ens] va treure la conclusió de la boca -de fet, tots apuntàvem al mateix indret: Martí i Pol encara no és reconegut a la Universitat com cal. Ell estava seriós, potser diria cansat; era al vespre, com és natural que es facin les presentacions. Vam encaixar les mans i ens vam dirigir a la taula.

Permeteu-me que me'n vagi a plorar una estona (diuen que va bé), a compadir el país que no fa més que perdre els millors. I a maleir els càncers, inexorables i impassibles, que ens va traient gent de dalt (senzilla i treballadora), però també ens prenen a la gent de la vora, amb qui convivim esporàdicament i quotidiana.

No sóc qui per dir-ho, però: Isidor, sigues acollit en l'estirp dels guerrers i dels gegants, catalans de mena.