Avui pensava -gairebé sempre acostumo a pensar, potser massa i tot- que si ahir deia que els gegants són la gent senzilla que treballa i va llaurant la terra del nostre país amb la cultura, amb els bons propòsits, amb la força de no callar, no desencisar-se i amb les ganes que el país sigui més del que no pas és ara, potser hi ha moltíssima gent mediocre que ho és amb ganes de ser-ho i em refereixo als que són dalt de tot: als que imposen lleis, als que prohibeixen sense creure en la humanitat -de vegades amb ganes de recaptar diners, i també de posar-se'ls a la butxaca- als que creuen que tenen la nostra salut en llurs mans, i l'educació dels que vindran que, amb tota seguretat perquè hi treballo, ja no tindran idees per dur-les a la pràctica, més o menys com els governants d'ara...
A aquests mediocres que s'estrenyen al poder, i que ja van restrets d'idees sanes, de tant en tant, cal recordar-los que en algun lloc es va deixar escrit que l'Absolut els vomitarà. (No dic Déu, dic l'Absolut, que quedi clar).
1 comentari:
"Conec les teves obres, i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent. Per això, perquè ets tebi, i no ets ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca. Tu dius: Sóc ric, estic ben proveït i no em falta res, però no t'adones que tu ets el més desventurat i miserable, pobre, cec i nu."
Què n'és de certa aquesta darrera frase!
Publica un comentari a l'entrada