Algú s'ha sentit ofès per les xiulades que van rebre ahir al monument d'en Rafael de Casanovas, és evident que el país està passant un moment de crisi i que cal posar-ho en evidència. En un moment que la feina escasseja i la poca que hi ha pot desaparèixer, qualsevol manera de funcionar del govern pot resultar improductiva.
Als anys 60, Catalunya semblava un paradís; molta gent de fora va venir a buscar-hi feina, i la van trobar, i s'hi van establir. Benvinguts i benvingudes a tots i a totes. Si ara escasseja, haurem de lluitar tots i totes perquè n'hi hagi.
Però sembla que barregem conceptes: ahir era la Diada, reivindicativa per al nostre país, un país on no hi ha feina, però el nostre país. El govern no va anar a reivindicar res de nou, la majoria de partits tampoc, només a posar un ram de flors a qui va ser batlle de Barcelona en un moment extemadament delicat per al nostre país.
Si he de ser sincer, em sembla molt bé que es xiuli a aquells que hi van després d'haver perjurat contra el nostre país -i no diré noms-, que alguns altres també s'ho mereixen per haver traït els principis del nostre país o els seus propis principis. Això està bé per saber qui és digne d'anar-hi i que s'ho pugui pensar abans de fer-hi cap.
La crisi, el mal govern, les males gestions... no hi tenien cabuda. Entre d'altres coses perquè és més lògic que per a aquestes coses es vagi a la plaça sant Jaume o a la Ciutadella.
Vull dir, i que quedi clar que no vull servir de suport a algú ofès pel clima d'ahir, que de tota manera el poble català es mereix un respecte per la figura de qui va ser el batlle de Barcelona, el general Moragues, els morts del Fossar de les Moreres, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra bandera, el nostre himne (que, fins i tot, els catalans més creguts no callen quan es canta o quan el canten)... i a qui no ho accepti li estaria molt bé allò de bon vent i barca nova!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada