Acabem, doncs, amb les formes. Amb aquell tot està bé si moralment ens sentim satisfets amb l'altri. El govern català i, de retruc, l'espanyol en són uns vius exemples: hi ha més facilitats per a la gent de fora que per a la de dintre (impostos, vivendes...) i els governs es deuen fotre unes palles morals cada dia pensant-hi que déu n'hi do. Ara, això sí, en el nom de la no igualtat, de la diversitat -vull dir.
La dversitat, això sí, ha creat més places en alguns indrets laborals. Perquè, és clar, se'ls ha d'atendre com el govern mana. I per allò que veiem alguns i algunes a les escoles més valdria que no esmercessin tantes energies, perquè perden el temps. "Se sociabilitzen", dirien alguns i algunes perepunyetes que viuen de la història; però la veritat és que es ped temps i diners.
Caldria més diners per poder fer escoles per a nens i nenes mancats de la vista, de l'oïda, de la mobilitat que pertocaria, de la deficiència física i/o mental... i deixar que gent especialitzada se n'encarregués, esmerçant uns esforços únicament adreçats a ells i a elles. Direu: això seria diversitat. No ho crec: jo li diria humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada