Ja fa dies que la vam poder anar a veure a Reus. Una obra dramàtica amb textos de Salvador Espriu. Potser més que dramàtica patètica. La veritat és que m'esperava alguna cosa més d'en Joan Ollé que, no sé què li passava, sabia sorprendre'm gratament.
El jardí dels cinc arbres la vaig trobar caòtica: barreja de textos, de personatges, d'anys de diferència entre escrit i escrit... La tria no sé com la van fer, però treballen molt els primers textos de l'Espriu i, fent oblits considerables, se'n van als anys setanta amb poemes de Les cançons d'Ariadna o de Setmana Santa.
És veritat, jo no en sé gaire, però em vaig perdre en el llarg laberint del jardí dels 5 arbres. Sí, és clar, anava molt ben acompanyat, per això vaig poder sortir del teatre. Per sort.
Us deixo una foto de l'obra (per cert, a l'ós Nicolau que surt tan ben retratat jo no el vaig poder veure, potser m'havia adormit, o potser no va venir... no sé).
És veritat, jo no en sé gaire, però em vaig perdre en el llarg laberint del jardí dels 5 arbres. Sí, és clar, anava molt ben acompanyat, per això vaig poder sortir del teatre. Per sort.
Us deixo una foto de l'obra (per cert, a l'ós Nicolau que surt tan ben retratat jo no el vaig poder veure, potser m'havia adormit, o potser no va venir... no sé).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada