En Salvador... *

anava a deixar el micròfon quan un auxiliar administratiu el va avisar que la gent de la sala tenia gana.

- Vénen de molt lluny, mestre, tots són de països llunyans.

I en Salvador va reconèixer que havia fet un dicurs massa llarg i va preguntar què els havia sobrat de l'esmorzar que s'havien pres els funcionaris (i funcionàries, a compte del govern, és clar!).

- Poca cosa... un fuet i una mica de pa amb tomàquet... potser dos o tres llesques...

- Repartiu-les - va respondre en Salvador de manera contundent.

- Però... no veieu que són més d'un miler...

- Repartiu-les - va repetir en Salvador.

I l'auxiliar administratiu conjuntament amb el subaltern que s'havia quedat per tancar la sala (tots els/les altres se les havien pirat tres hores abans d'acabar el seu horari laboral -tot just acabat l'esmorzar-) van començar a repartir el fuet i les llesques. I vet aquí que no s'acabaven mai. Tota la sala va quedar ben servida i encara hi havia fuet i pa amb tomàquet. I un de la sala va dir:

- No tendrían un poco de vino...

I en Salvador va escurar les gotes de vi dels porrons que s'havien mamat els funcionaris i funcionàries i en va començar a beure tota la sala. Llavors va intervenir un altre de la sala:

- ¿Y nos daría un ordenador?...

***************

Srs. i sres. del govern, Ernest Maragall en especial, això que s'acaba d'explicar és un conte. Si haguessin estat atents i atentes a l'antiga escola haguessin après que es tracta d'una història per a divertir o per a explicar alguna cosa, i que, difícilment, pot ser certa. Potser ni és versemblant. Com es pensen que es pot dur a terme avui en dia? I sobretot en un moment que els mateixos de dalt s'ho enduen tot. Perquè avui en dia, ja ho saben, després d'esmorzar no ens deixen ni fuet, ni pa amb tomàquet ni una miserable escorrialla de vi. I si no ens ho deixen a nosaltres que som d'aquí...

***************

* Abans que se m'acusi de plagi admetré que aquest conte és una reelaboració d'una cançó de La Trinca. Des d'aquí les meves disculpes.