El dijous Iu Forn a l'Avui replicava al senyor Montilla dient-li que ¿a qui podem tenir confiança, a qui dels que ara hi ha al govern es mereix un trosset infinitimal de la nostra esperança? Es veu que els dos casos que ocupen els telenotícies i que, curiosament, han afectat al cas català, van ser dubtes de la Sindicatura de Comptes i presentats davant de la Mesa del Parlament on hi havia tots els que ara es renten la cara. Ningú no va dir res. Tothom va respondre amb el silenci.
Ara, Manuela de Madre gairebé plorant dient que se sent dolguda (i el Montilla la intenta consolar), CiU que ara diuen que aquests no tenen responsabilitat política (com si ens salvessin d'alguna cosa; sempre han estat els "salvadors de les pàtries", potser més de la "Madre Patria" que de la "Mare Pàtria"), ERC recorda les mans netes, IC intenta recordar que està mal fet amb una bona dosi de moral (d'esquerres o de cristiana catòlica apostòlica romana?). El PP no sé què diu perquè fa temps que no l'escolto (ara, prou feina que tenen per poder-se posar al capdavant de la anticorrupció). Tots aquests hi eren quan va avisar la Sindicatura de Comptes. ¿Sí?... Doncs que els fotin a la presó a ells també, per immorals, immorals ciutadans, per complicitat en la corrupció. (Ara... que pel temps que s'hi estaran tots plegats...). Quin panorama més desolador... no, no sé per què, no sé què desola més: la corrupció, els cómplices o la hipocresia.
3 comentaris:
Hi ha esperança... Sempre hi ha gent honesta, i el que cal és rebentar el què hi ha ara per a construir de nou.
En temps com aquests està bé que tornin els Brams...
Content de llegir-te per aquí. Continua atent al blog que d'aquí uns dies hi haurà un que si no coneixes potser t'interessi. Una abraçada.
Et llegeixo a cada actualització mercés a GoogleReader, i així vaig estant assabentat... No tinc gaire temps, gairebé ni per fer birres, però passat Nadal, tornaré a estar més lliure.
Publica un comentari a l'entrada