Any de neu, any de Déu

Bon any nou a tots. Ja ho sé, una mica tard per començar l'any, però ja em teniu aquí de bell nou. Any de neu, any de Déu. Any Màrius Torres i vigílies d'un any Gustav Mahler -espero. Tot comença bé, tot és perfecte. Però:

Primer fracàs: no sé quants nens i nenes (i joves -no els oblidem tampoc) no han pogut començar l'escola o l'institut. Catàstrofe nacional en un any que es depara dels millors.

Segon fracàs: els nens i nenes (i joves -no els oblidem) no han anat a les escoles ni instituts, perquè no els ha donat la gana o perquè els pares i mares els hauran dit que no calia... total, per un dia.

El segon fracàs indica que el primer no és un fracàs, ergo no hi ha fracassos. Jo he anat a l'institut i he parlat amb ells i elles del que fumen, del que roben, del que treuen amb els robatoris... He fet classe a la meva manera, intentant, això sí -de fet sempre ho faig- educar-los.

Al telenotícies han dit que és una catàstrofe que tants nens i nenes no hagin anat a escola. No han dit els diners que poden perdre empreses per haver tallat les vies de comunicació, els que no s'han pogut desplaçar al seu lloc de feina; és a dir, els diners que ha perdut el país. Es veu que el problema més gran del país és que els nens i nenes (i joves - ja no em repetiré) no hagin pogut anar a escola o institut o...

En aquest país no hi ha fracassos, hi ha fracassats. Els pares i mares deuen saber molt bé quins coneixements s'imparteixen a l'ensenyament per ser els primers a dir-los que no cal que hi vagin. El cas és que mai no s'han queixat que ens facin impartir tan poca cosa.

El sr. Ernest Maragall ha fet d'aquest dia un dia escolar, i la natura li ha dit que no calia i, en alguns dels casos, els mateixos pares i mares li han dit que no calia que anessin a classe.

Vull dir: siguem optimistes, l'únic fracassat és el sr. Ernest Maragall i el govern que el recolza. En un any d'eleccions diguem-li clarament que se'n poden anar a un altre país a remenar allò que no sona.

Ja ho diu l'adagi: any de neu, any de Déu. No ens hi oposem que encara haurem de patir les conseqüències nosaltres -com sempre ha estat-, però ja no volem que sigui així.