Apreciat Sr Forn:
Quatre ratlles per fer-li arribar el meu comentari, el d’una antiga admiradora i seguidora seva. I dic antiga perquè he decidit des d’ahir no ser-ho més. Sempre l’havia considerat un periodista mordaç, agressiu i punyent, però just, correcte i gran professional per la seva fidelitat a la informació sempre al dia i contrastada, defensor de la justícia i la veritat.
Ara mateix i després d’haver llegit el seu article: “I si no ens agrada esquiar, què?”, sento una gran i profunda decepció. Li diré el perquè:
En primer lloc transmet un missatge que no és cert, no és veritat que la “setmana blanca” ens l’hàgim tret de la butxaca el col·lectiu de mestres (i mestresses). Calendaris i horaris no els decidim nosaltres, ningú ens ha demanat la nostra opinió en cap moment. Això vostè ja ho hauria de saber. En segon lloc, permeti que li digui que m’he sentit molt ofesa al llegir que diu tan alegrement que “tenim privilegis de mariscals i mariscales”(no sé pas d’on ho treu això després d’haver contrastat els horaris reals, els sous i el munt de feina). També em dol que ens qualifiqui de dròpols i negligents quan ens escriu “no fos cas que se’ns herniés el morro per haver de pencar una setmana més”. Li recordo que aquesta “minoria inclinada a pencar tirant a poc” està intentant educar una canalla que serà el futur del país, que això comporta, a part d’un gran compromís, un horari esgotador i un esforç de vegades titànic si tenim en compte les característiques de l’alumnat d’avui.
És cert que en tots els col·lectius hi ha de tot, no nego que hi hagi professors i mestres que siguin uns barruts, però un periodista com vostè no pot generalitzar injustament dient unes mentides tan inadmissibles com les que diu per exemple el Sr Jiménez Losantos, al que per cert, vostè ha criticat més d’una vegada. Vostè no Sr Forn, vostè no.
Vostè no pot ser un altre mediocre tirà que només es creu la seva veritat (cosa que només fa la gent de ment estreta). Vostè no es pot carregar la tasca, l’esforç i la dedicació de tots nosaltres només per continuar mantenint aquesta imatge de periodista original, càustic i provocador que adverteix i alliçona. Sóc mestra de 5è i 6è de primària i li asseguro que el meu horari i la meva feina no acredita en absolut tots els atributs que vostè ens dedica. Ni tampoc els horaris ni la feina dels meus companys i companyes.
Tenir alumnes de primària al davant significa i comporta preparar, organitzar, idear, fer i donar activitats, excursions, representacions, murals, lectures, recomanacions, avaluacions i pre-avaluacions, informes, entrevistes amb alumnes i amb pares, jocs i manualitats, reunions de coordinació, trobades de cicle, buscar cançons, danses, celebracions, xerrades amb psicòlegs, vigilàncies de patis i menjadors, projectes de curs, correccions de mil exercicis, feines o controls...i moltes vegades repetit tantes vegades com nens tens a l’aula. I quedo curta Sr Forn.
Si senyor, fem de mestres, també d’infermeres, de psicòlegs, de vigilants, de tutors, de consellers familiars, de terapeutes...
I cregui que no sóc única, perquè el meu cas és el cas de milers i milers de companys i companyes.
Estem ja una mica farts que sempre ens toqui pagar el beure.
Una mica de respecte i de reconeixement, si us plau, només demanem això, que se’ns valori més la nostra feina, aquesta feina que ens agrada i que és la nostra vocació.
Amb els millors desitjos,
En primer lloc transmet un missatge que no és cert, no és veritat que la “setmana blanca” ens l’hàgim tret de la butxaca el col·lectiu de mestres (i mestresses). Calendaris i horaris no els decidim nosaltres, ningú ens ha demanat la nostra opinió en cap moment. Això vostè ja ho hauria de saber. En segon lloc, permeti que li digui que m’he sentit molt ofesa al llegir que diu tan alegrement que “tenim privilegis de mariscals i mariscales”(no sé pas d’on ho treu això després d’haver contrastat els horaris reals, els sous i el munt de feina). També em dol que ens qualifiqui de dròpols i negligents quan ens escriu “no fos cas que se’ns herniés el morro per haver de pencar una setmana més”. Li recordo que aquesta “minoria inclinada a pencar tirant a poc” està intentant educar una canalla que serà el futur del país, que això comporta, a part d’un gran compromís, un horari esgotador i un esforç de vegades titànic si tenim en compte les característiques de l’alumnat d’avui.
És cert que en tots els col·lectius hi ha de tot, no nego que hi hagi professors i mestres que siguin uns barruts, però un periodista com vostè no pot generalitzar injustament dient unes mentides tan inadmissibles com les que diu per exemple el Sr Jiménez Losantos, al que per cert, vostè ha criticat més d’una vegada. Vostè no Sr Forn, vostè no.
Vostè no pot ser un altre mediocre tirà que només es creu la seva veritat (cosa que només fa la gent de ment estreta). Vostè no es pot carregar la tasca, l’esforç i la dedicació de tots nosaltres només per continuar mantenint aquesta imatge de periodista original, càustic i provocador que adverteix i alliçona. Sóc mestra de 5è i 6è de primària i li asseguro que el meu horari i la meva feina no acredita en absolut tots els atributs que vostè ens dedica. Ni tampoc els horaris ni la feina dels meus companys i companyes.
Tenir alumnes de primària al davant significa i comporta preparar, organitzar, idear, fer i donar activitats, excursions, representacions, murals, lectures, recomanacions, avaluacions i pre-avaluacions, informes, entrevistes amb alumnes i amb pares, jocs i manualitats, reunions de coordinació, trobades de cicle, buscar cançons, danses, celebracions, xerrades amb psicòlegs, vigilàncies de patis i menjadors, projectes de curs, correccions de mil exercicis, feines o controls...i moltes vegades repetit tantes vegades com nens tens a l’aula. I quedo curta Sr Forn.
Si senyor, fem de mestres, també d’infermeres, de psicòlegs, de vigilants, de tutors, de consellers familiars, de terapeutes...
I cregui que no sóc única, perquè el meu cas és el cas de milers i milers de companys i companyes.
Estem ja una mica farts que sempre ens toqui pagar el beure.
Una mica de respecte i de reconeixement, si us plau, només demanem això, que se’ns valori més la nostra feina, aquesta feina que ens agrada i que és la nostra vocació.
Amb els millors desitjos,
Neus Parcé Serra
Ah, per cert, sàpiga que durant la “setmana blanca” jo tampoc aniré a esquiar, segurament me la passaré preparant les activitats dels Jocs Florals que farem a la meva escola i corregint els resultats del projecte sobre l’Edat Mitjana que hauran acabat de fer els meus alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada