Mentre el Ministro de Trabajo és a Catalunya, a Madrid el govern del Partido Socialista Obrero Español informa que haurem de treballar fins als 67 anys. No sé si és perquè molts, malauradament, han tingut temps d'atur i les arques es van buidant, o perquè la població es convertirà en un geriàtric, tal i com havia estat anunciat. No sé on ha quedat aquell augment de població que se sentia a dir, fruit d'una generació baby-boom que, per fi, es dedicava a criar (l'economia no estava molt bé com per a criar). Es veu que, durant anys els preus dels pisos eren als núvols -jo diria que encara hi són- i el govern no fotia absolutament res per remeiar-ho. És clar, en una situació com aquesta ¿qui fa un cop de cap per portar més boques al món? El cas és que el govern encara no remeia res. Bé, sí, som prop d'una pujada de l'IVA i de la declaració explícita que treballarem dos anys més per subvencionar el sou dels defensors dels treballadors. Vull dir, d'aquells que són al govern, aquells que han canviat a vestimenta i juguen a anunciar normes el dia després que se'ns hagués dit el contrari. ¿Transvestits o traïdors?...
Bé, no sé si serà exactament així. A mi m'agradaria que una Catalunya independent posés unes normes racionals per poder guanyar en qualitat de vida, i en vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada