Impressions musicals (1)

La música és la més sublim de totes les arts. Potser és una afirmació massa contundent, massa arriscada, però l’experiència, de moment, així m’ho confirma.
La musicoteràpia podria ser una branca de la qual no tothom en pot estar convençut, però que la música afecta l’ànima és una raó sabuda perquè tothom, qui més qui menys, l’ha poguda experimentar. Ja ho deien els antics grecs, com una saviesa que els inquietava, que dominar les cançons d’un poble podia significar dominar tot un poble.
Si em passava tota una tarda escoltant les meravelloses simfonies d’Anton Bruckner acabava totalment nerviós i inquiet, fins i tot, se’m feia difícil dormir a les nits. Si tornava de la meva docència nerviós, destrossava al piano la “Patètica” de Ludwig Van Beethoven o escoltava el seu Concert per a piano i orquestra núm. 5, “Emperador”, i em tranquil·litzava com si m’hagués pres un sedant. No sé si els manuals de musicoteràpia en parlen de tot això i recomanen aquestes obres, però a mi m’anava tan bé que practicava la sedació de manera freqüent.