El "Requiem" de Leonard Bernstein

Que W.A. Mozart va deixar un Requiem sense acabar és un assumpte més o menys sabut. Que diverses persones el van intentar acabar, més bé o més malament, tot i que la majoria d’ells seguint el que podia haver escrit Mozart, és també una realitat més o menys sabuda. Que la interpretació íntegra més típica i tòpica del magnífic Requiem de Mozart és la de F. X. Süssmayer, potser ja no és cosa tan sabuda. I potser no és tan sabut que de versions magnífiques del Requiem n’hi ha a dojo. Per citar-ne una la de Herbert Von Karajan amb la Filharmònica de Berlín (Deutsche Grammophon, 1962) o la del mateix director amb la Filharmònica de Viena (Deutsche Grammophon, 1987). D'aquestes, i d'alguns assumptes que segueixen, ja en vaig parlar. (Vegeu-ho clicant aquí)
I em direu que per què en parlo. Doncs bé, hi ha un enregistrament de Leonard Bernstein del Requiem de Mozart que no crec que ha estat prou valorat. I avui continuo en la línia que vaig encetar fa pocs dies d’homenatge al mestre nord-americà. Primera dada: es tracta de la versió acabada per Franz Beyer. Segona dada: el va enregistrar en directe el juliol del 1988. I el recrea amb l’Orquestra Simfònica i els Cors de la Radiofusió Bavaresa (Deutsche Grammophon, 1989). Un Requiem que, realment, té una certa força musical -imprescindible, per una altra banda-, però conté unes grans dosis de tendresa. No crec que sigui un Requiem que hagués entès Mozart com a seu, però sí que el va fer molt seu Leonard Bernstein.
No hem adquirit el costum de llegir-nos tots els fulls que inclouen els cedés, però si no ens llegim el d’aquest perdem tota la gran interpretació d’un geni. El carácter greu del rostre del director en una fotografia inclosa en el llibret del dia de l’enregistrament ens ho explicita prou. I llegim al primer full del llibret: “Leonard Bernstein ha dedicat aquest enregistrament a la memòria de la seva esposa, l’actriu Felicia Montealegre”. Havia mort deu anys abans d’aquest enregistrament.
Es tracta, per tant, d’un Requiem més enllà del propòsit musical de Mozart i Beyer perquè hi ha el sentiment d’un home que es lliura a la música i la fa viure com l’entenia ell, sense desentendre’s del compositor, però deixant que la música vibri i ressoni en els cors dels homes i les dones, com ressona en el seu. Ha depassat la tècnica, l’estudi rigorós per arribar a fer música. Més que un grandiós director potser fou un gran mag.