Incoherències

Ja hem entrat en polèmica. Potser ja era hora. Resulta que impedir que algú entri amb un mocador al cap en un institut és un fet prohibitiu. I resulta polèmic. Som-hi:

Educativament es pot prohibir que als centres es vagi amb gorra. Això pot ser és perquè des de fa temps se'ns va ensenyar que tapar-se el cap en llocs tancats és de mala educació. Els immigrants de l'Amèrica del Sud es podrien estirar els cabells -entre d'altres coses perquè no durien gorra- i ningú no ho ha fet. Pot ser un fet identificador de bandes, grups, o jo què sé, però acaten la normativa. Encara que d'altres imperials anglesos vulguin fer com els sudamericans -aquells, ja ho sabem per les notícies recents, maleducats, incívics, que promouen nits de disbauxa en localitats que no són les de la seva imperial Anglaterra.

Educativament no es pot prohibir que duguin un mocador al cap. Pregunta: per què?... Per què?... A la França lliure, igual i fraterna s'ha creat una polèmica que aquí es comença a desvetllar. El cas és que cal prohibir totes aquestes manifestacions d'amagar-se davant dels altres.

Problema 1: ATACARIA EL DRET A LA LLIBERTAT RELIGIOSA. Correcte. Poden ser països laics o poden ser d'una tradició cristiana-catòlica-apostòlica-romana, o poden ser protestants, però en l'Europa del segle XXI s'atacaria el dret a la llibertat religiosa.

Problema 2: La manifestació religiosa ATACA EL DRET A LA IGUALTAT ENTRE SEXES. O és que els homes s'han de cobrir? Què passa? Que les dones són font de pecat i s'han de cobrir perquè l'home -més digne que la dona- no pequi?

Ho vaig dir: vaig veure com uns homes es banyaven a la platja en banyador, com els de tot Europa, i les dones entraven amb les seves robes, vigilant de no mullar-se gaire. I ho dic ben clarament: no ho trobo just. Si la dona és en tot igual a l'home -excepte biològicament- això no s'hauria de permetre.

El problema europeu és de grans dimensions, però els de fora no poden passar per aquí fent una excepció a qualsevol dels dos problemes. Perquè aquí també tenim una cultura i no podem, ni devem, amotllar-nos a la seva. Són ells i elles que, per una raó ben justificada, potser, han hagut de canviar de país, però això han d'acceptar el país on han entrat amb tots els ets i uts.

Algú deia que portava el seu fill o filla a l'escola pública sent catòlica i no exigia res al centre, perquè acatava les seves normes i reglaments.

On ens pensem que som? Abans de permetre entrar amb un mocador al cap els polítics haurien de treure el dret a la igualtat.

Però també en aquests casos em pregunto on són les feministes que surten a l'hora de la llei de l'avortament; no seria una causa més merescuda per sortir i donar la cara en aquest cas? Aquest, realment, és un país de xaranga i pandereta.