El penúltim poema que conté el llibre, i en el recitat del 2n CD, es titula, es veu Sol i de dol 36. No ho entenc: Sol, i de dol (observeu la coma) és un llibre de J.V. Foix escrit entre el 1913 i el 1936, revisat, i publicat el 1947. Al llibre Un bon cop de falç... apareix antalogat així: Sol i de dol 36 i apareix el nom de J.V. Foix i aquest autor com autor del poema. Però resulta que el poema recitat no és de Sol, i de dol ni de l'inexistent Sol i de dol 36 (observeu també el 36) que en Joel Joan també dóna com a títol quan l'enregistra en el CD. Es tracta d'un poema de Salvador Espriu que també va musicar en Ramon Muntaner. En Joel Joan té la dignitat de dir en acabar el recitat que l'autor és Salvador Espriu. Però no acabo d'entendre com es poden publicar llibres així, que fan més mal que bé a la dignitat d'un poble, a la seva història i als seus autors.
No sé per què compro allò que no he de comprar. O bé, tots els llibres són iguals?... Jo, que vaig comentar amb els meus brillants alumnes de COU -parlo d'una altra època- Sol, i de dol, ells i elles van saber perfectament aviat que tots els poemes dels llibres eren sonets. Com ho poden confondre els editors? I un nacionalista, independentista, pretès creador en potència dels Òscars catalans? Potser podia haver estudiat una mica més... no?
2 comentaris:
Potser muda més citar que anar a beure de la font... Al cap i a la fi, val més vendre que llegir, que no dóna tants maldecaps!! ( parla el meu álterego polític, clar!)
petons,
Montse
Segur que ha estat una errada, però... tan grossa! Fa vergonya. Petons,
Jordi
Publica un comentari a l'entrada