Últimament les cases discogràfiques de música que anomenaríem clàssica ens estan sorprenent amb reedicions i compilatoris que, per una raó o una altra, estan posant al mercat a uns preus realment interessants.
Una de les últimes notícies -després en parlaré de més- és aquest fantàstic recull d'un dels més grans directors d'orquestra que hem tingut, Carlos Kleiber. Amb motiu del 80è aniversari del seu naixement (quan fa 6 que ens va deixar) la casa Deutsche Grammophon ha recollit tots els enregistraments que féu amb ella. Un total de 12 CDs que recullen quatre òperes: El rat penat de J. Strauss, La Traviata de Verdi, el Tristany i Isolda de Wagner i El caçador furtiu de Weber. Totes versions de referència.
I cinc simfonies: la quarta de Brahms, la tercera i la vuitena de Schubert. I la cinquena i setena de Beethoven. Aquestes dues simfonies corresponen al primer CD de la caixa. I són dues versions increïbles i inigualables. No crec que hi hagi qualsevol altra versió en què quan un acaba d'escoltar-les queda garratibat davant la meravella dels sons i dels colors creats. No cal entendre de música per meravellar-se, només cal escoltar. Potser, goso dir-ho, els millors enregistraments que s'han fet d'aquestes dues simfonies. I no vull desmerèixer els de les altres simfonies, també d'enorme qualitat.
Una de les últimes notícies -després en parlaré de més- és aquest fantàstic recull d'un dels més grans directors d'orquestra que hem tingut, Carlos Kleiber. Amb motiu del 80è aniversari del seu naixement (quan fa 6 que ens va deixar) la casa Deutsche Grammophon ha recollit tots els enregistraments que féu amb ella. Un total de 12 CDs que recullen quatre òperes: El rat penat de J. Strauss, La Traviata de Verdi, el Tristany i Isolda de Wagner i El caçador furtiu de Weber. Totes versions de referència.
I cinc simfonies: la quarta de Brahms, la tercera i la vuitena de Schubert. I la cinquena i setena de Beethoven. Aquestes dues simfonies corresponen al primer CD de la caixa. I són dues versions increïbles i inigualables. No crec que hi hagi qualsevol altra versió en què quan un acaba d'escoltar-les queda garratibat davant la meravella dels sons i dels colors creats. No cal entendre de música per meravellar-se, només cal escoltar. Potser, goso dir-ho, els millors enregistraments que s'han fet d'aquestes dues simfonies. I no vull desmerèixer els de les altres simfonies, també d'enorme qualitat.Deutsche Grammophon ha fet una gran tasca recollint tot aquest tresor en aquest cofre. Per molts anys i gaudiu-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada