A la memòria d'un àngel

Cágon déna! I ara quan farem els cargols? "Sempre hi haurà temps, hi ha més dies que llonganisses..." La Rosa Maria no hagués dubtat a venir: va estar tan bé amb tu!... I qui no estava bé amb tu?...
Abans d'ahir tot va ser córrer: què ha passat?, ho sabran tants amics i amigues? I me'n vaig anar a dormir tard. Avui m'ha trucat la Susana per dir-m'ho: "-Com estàs?" "-Bé"... I me li poso a plorar.

És que és tenir collons, Maine, això és tenir collons. És que no li podies dir a la mort que no tenies temps? Que hi ha tanta gent que t'estima i que et necessita que no tenies temps? Que encara tenies molt a fer... i tantes coses pendents!

I plegues les mans i amb un somriure em dius: "-Em sap greu, germanet". I què se t'ha de dir? No t'he perdonat mai perquè, tal i com ho dius sempre, un sent que no hi ha res a perdonar, que en tot cas tu m'has de perdonar a mi.

I ara què he de fer? Esborrar el teu número de l'agenda del mòbil? No enviar-te el conte ni la postal de nadal? Ens hem quedat sense postal la Rosa Maria i jo? I les fotografies dels teus nens i nenes mirant bocabadats i bocabadades que ens enviaves? I la dels teus equips de futbol?

Saps, Maine? Tu i el Tuli em vau treure la timidesa, ara fa molts anys. Em va costar, us vaig arribar a avorrir, però ho vau aconseguir. Quants cops, després, no us he estat agraïts per això? Sí, és clar, ja ho sabies, no sé si ho recordes, però t'ho vaig dir. Em vau fer persona. Quin tàndem! Encara recordo quan confabulàveu. No seria el mateix si no us hagués trobat. I a tants d'altres, sí, però vosaltres vau ser molt especials.

La mare em diu que t'espera a dinar algun dia, quan et vagi bé, ¿recordes que va quedar pendent? Ella ja no està molt bé; es cansa, però té ganes que vinguis. El meu germà avui m'ha trucat per dir-me que havia sabut que abans d'ahir vas anar no sé on.

I jo... Jo et trobaria a faltar si no fossis una part de mi... Però ja t'enyoro.