Sentiments

A aquestes hores de la matinada només se m'acudirien dues afirmacions probables: la primera és que potser per nadal la gent està més sola que durant l'any. Potser també és veritat que són dates de trobades i la gent que feia temps que no es veia, es troba; a mi em passa sovint quan vaig a Lleida, però tinc la sensació que, seguint la paradoxa de la vida, la gent segueix la paradoxa de sentir-se sola, que no és el mateix que estar sola. Per sort encara queda aquell regust consumista que aconsegueix que estiguem hores a les botigues i que ens oblidem durant alguns instants del sentiment de solitud. De vegades, potser, hi anem per estar més sols.

Feia poc pensava en com de terrible és sentir-se sol, sobretot quan es pot tenir molta gent al costat.

La segona afirmació és la constant del "faig el que puc", afirmació que sentim tantes vegades perquè, potser, fins i tot l'hem dita. Jo l'he dita, sí. I la veritat és que no faig el que puc. O sigui, menteixo. I me'n penedeixo? No, no hi ha propòsit d'esmena. Faré més del que faig però no faré el que podré, però com la sentència em va bé en casos en què hom corre, es desespera... la continuaré mantenint.

Potser són coses que només se'm poden acudir una matinada, hores abans d'un eclipsi de sol, en dates de nadal, però què hi farem, ja ho deia al començar el post: la condició humana és ben estranya. I jo em sento bé deixant aquests pensaments.