Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar,
Ja torneu a arribar a les nostres contrades i us desitjo, de tot cor, un bon viatge. Us esperem amb les ànimes plenes d’il·lusions i esperances. Alguns amics i amigues desitgen en aquest any que els ompliu la vida amb algun detall com una vida tendreta i dolça que els ompli més els dies. M’agradaria que els la concediu.
I per a mi –bé, per a mi només tampoc-, m’agradaria viure en una societat menys estúpida. Ja ho deia Ibsen que el poble mai no té la raó, però m’agradaria que la hi donéssiu. M’agradaria creure un altre cop en un país, en una llengua i en una cultura. Tres aspectes que els governants d’avui en dia menyspreen per tal d’aconseguir vots –i els aconsegueixen-. M’agradaria que no existís la dreta ni els conservadors (bé, l’esquerra ja farà el paper de conservadora), perquè enganyen, mentida rere mentida, a la gent que no té coneixements (bé, l’esquerra que hi ha avui en dia, també). Però m’agradaria que ningú no enganyés ningú.
Voldria, sobretot, per a aquest any, que Catalunya fos independent. Que ja no ens deixéssim enganyar per una Espanya que ens ho pren tot, i per uns partits especialment nacionalistes espanyols que ens ho prenen tot, enganyant i prometent i que si tomba i gira. I per uns partits que prometen i no donen i que enganyen. I per uns governants “catalanistes” llepafils que busquen el cul de l’Espanya profunda per a llepar-lo. Doneu intel·ligència a qui no en té i doneu-la també a qui l’ha perduda pel camí. I feu que siguem UN, perquè la unitat és la raó principal per poder-nos separar d’Espanya, d’aquesta caverna rònega, primitiva, que, això sí, l’únic que sap fer és robar a Catalunya i malparlar d’ella i acusar-la de separatista (perquè no viuen aquí que si no és clar que se separarien... sempre que tinguessin dos dits de senderi, és clar).
Ja ho sé que també us podria repetir els desitjos que vaig tenir el 19 d’octubre de l’any passat (i que vau llegir en aquest blog):
Allò de m'agradaria que:
- els polítics se suspenguessin els sous
- els exgovernants amb pensions vitalícies se les reduïssin i se les suspenguessin
- els ministeris inútils s'anessin a prendre pel sac
- el congrés dels diputats usés el vot de partit i no l'individual (amb un representant n'hi ha prou)
- el senat funcionés de la mateixa manera que la cambra baixa
- no s'usessin diners per a defensa
- la casa reial desaparegués per una de real per a cada unitat familiar
- hisenda deixés de ser qui més cobra
- els funcionaris poguessin recuperar el seu sou
- els pensionistes poguessin tenir el sou que els pertoca segons l'IPC
- als estafadors els tanquessin a la presó
- ens igualessin el sou com a la resta d'Europa on s'emmirallen -no només cal igualar-se en impostos-
Però no us els demanaré. Ara sí, però: feu que siguem sempre feliços, raonadament feliços.
I us desitjo també molta felicitat i per a tots els països per on aneu.
Agraït,
Jordi
PS: Ja no cal que em porteu el Cinexin ni l'Scalèxtric que us vaig demanar fa molts i molts anys i que mai no em vau portar.
Ja torneu a arribar a les nostres contrades i us desitjo, de tot cor, un bon viatge. Us esperem amb les ànimes plenes d’il·lusions i esperances. Alguns amics i amigues desitgen en aquest any que els ompliu la vida amb algun detall com una vida tendreta i dolça que els ompli més els dies. M’agradaria que els la concediu.
I per a mi –bé, per a mi només tampoc-, m’agradaria viure en una societat menys estúpida. Ja ho deia Ibsen que el poble mai no té la raó, però m’agradaria que la hi donéssiu. M’agradaria creure un altre cop en un país, en una llengua i en una cultura. Tres aspectes que els governants d’avui en dia menyspreen per tal d’aconseguir vots –i els aconsegueixen-. M’agradaria que no existís la dreta ni els conservadors (bé, l’esquerra ja farà el paper de conservadora), perquè enganyen, mentida rere mentida, a la gent que no té coneixements (bé, l’esquerra que hi ha avui en dia, també). Però m’agradaria que ningú no enganyés ningú.
Voldria, sobretot, per a aquest any, que Catalunya fos independent. Que ja no ens deixéssim enganyar per una Espanya que ens ho pren tot, i per uns partits especialment nacionalistes espanyols que ens ho prenen tot, enganyant i prometent i que si tomba i gira. I per uns partits que prometen i no donen i que enganyen. I per uns governants “catalanistes” llepafils que busquen el cul de l’Espanya profunda per a llepar-lo. Doneu intel·ligència a qui no en té i doneu-la també a qui l’ha perduda pel camí. I feu que siguem UN, perquè la unitat és la raó principal per poder-nos separar d’Espanya, d’aquesta caverna rònega, primitiva, que, això sí, l’únic que sap fer és robar a Catalunya i malparlar d’ella i acusar-la de separatista (perquè no viuen aquí que si no és clar que se separarien... sempre que tinguessin dos dits de senderi, és clar).
Ja ho sé que també us podria repetir els desitjos que vaig tenir el 19 d’octubre de l’any passat (i que vau llegir en aquest blog):
Allò de m'agradaria que:
- els polítics se suspenguessin els sous
- els exgovernants amb pensions vitalícies se les reduïssin i se les suspenguessin
- els ministeris inútils s'anessin a prendre pel sac
- el congrés dels diputats usés el vot de partit i no l'individual (amb un representant n'hi ha prou)
- el senat funcionés de la mateixa manera que la cambra baixa
- no s'usessin diners per a defensa
- la casa reial desaparegués per una de real per a cada unitat familiar
- hisenda deixés de ser qui més cobra
- els funcionaris poguessin recuperar el seu sou
- els pensionistes poguessin tenir el sou que els pertoca segons l'IPC
- als estafadors els tanquessin a la presó
- ens igualessin el sou com a la resta d'Europa on s'emmirallen -no només cal igualar-se en impostos-
Però no us els demanaré. Ara sí, però: feu que siguem sempre feliços, raonadament feliços.
I us desitjo també molta felicitat i per a tots els països per on aneu.
Agraït,
Jordi
PS: Ja no cal que em porteu el Cinexin ni l'Scalèxtric que us vaig demanar fa molts i molts anys i que mai no em vau portar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada