I si robéssim?

Gaziel (Agustí Calvet), l'any 1922, a La Vanguardia, posava un exemple de com l'Estat és el mirall on cada matí els ciutadans ens hi veiem reflectits. I explicava que per això sentia una mena de vergonya de pagar els seus impostos.

Ahir el telenotícies deixava espai a uns mossos que havien detingut uns individus que havien fet més d'un parell de centenars de robatoris i que, ara, els mossos esperaven que els posessin el temps merescut a la presó. Que, de moment, només havien fet visites.

I si robéssim?... No cal arribar a un parell de centenars de robatoris, amb un centenar n'hi hauria prou. Una visita a la presó, si cal, només per veure l'ambient i marxar. Al capdavall no tenim molt a perdre: la justícia està entretinguda amb Garzons i la polèmica (?) lingüística de Catalunya. El cas Gürtel ja està acabat: el senyor Camps es pot pagar els vestits amb tot el que els pot robar a l'Acció Cultural del País Valencià; el senyor Fabra pot fer un altre aeroport. (Diuen que hi podríem fer un botellón), sí, sí, s'hi podria fumar que no hi van els avions. És un aeroport sense avions, com els ports sense vaixells o les carreteres sense cotxes. ¡Ah, els temps de crisis... com els enyoraré!...

La polèmica lingüística ja està servida, sempre ha estat servida. El senyor Rajoy com més es posi amb la llengua catalana menys potenciarà l'espanyola.

Sí, ja, i el senyor Millet. On és el senyor Millet? Però si l'Artur Mas l'havia d'haver triat per ser el conseller d'economia; al capdavall és dels seus, i de robar, roba... Ni dos centenars de cops, poc i ben fet. El podia haver posat per robar a Espanya el que ens roba a nosaltres...

Em pregunto: "I si robéssim?"...